El fogatjament més reculat és de mitjan segle XVI, 21 focs el 1553. A l'inici del segle XVIII la població ( darixans) era molt escassa (71 h el 1718); augmentà fins a 337 h el 1787 i, sobretot, al llarg del segle XIX, quan arribà a 1 293 h el 1860 i a 1 390 h el 1900. Des d'aleshores l'emigració ha estat constant, especialment els tres darrers decennis: 1 267 h el 1930, 1 203 h el 1960, 821 h el 1970, 677 h el 1975, 551 h el 1981 i 553 h el 1991. La densitat de població del municipi, la més baixa de la comarca, és de 9,8 h/km2.

Pel que fa a l'estructura per edats, el terme té una població envellida; els majors de 65 anys representen el 34,5% del total de persones censades, els menors de 15 anys el 10,7% i els adults el 54,8%. El principal sector d'ocupació és l'agrícola i ramader, en el qual treballen 65 persones de les 150 ocupades. El sector de serveis ocupa 51 persones, seguit de l'industrial (24 persones) i el de la construcció (10 persones).