El terme municipal d'Almatret, de 56,21 km2, es troba a l'extrem SW del Segrià, al límit amb el Baix Cinca i amb la Ribera d'Ebre, al sector morfològicament pròxim al de les Garrigues.

S'estén en part a l'esquerra de l'Ebre, a l'indret on hi ha el pantà de Riba-roja, que forma un sector del seu límit occidental, on s'alcen les elevacions de la serra de Campells, continuació vers el S de les del veí terme de Mequinensa. La plana lleugerament ondulada del centre del terme és accidentada per relleus estrets i allargats, i algunes valls afluents (la Vall Major, torrent de Vaques) a l'Ebre drenen el territori. El sector més muntanyós és encara poblat de boscos on s'havia practicat el carboneig.

És el primer terme de Catalunya i l'únic de Lleida que banya el Riu Ebre, limita amb Mequinensa (Baix Cinca) a l'W, amb els termes de Faió (Terra Alta) i Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre) al S i E, respectivament, i amb els segrianencs de Maials (NE) i Seròs (N).

L'únic nucli de població agrupada del municipi és el poble d'Almatret. L'etimologia del topònim ha estat discutida. Segons Alcover-Moll podria derivar de l'àrab al-matrad('lloc on es caça') i Oliver Asín creu que Almatret (com Madrid) prové del llatí matrice, amb evolució fonètica mossaràbiga. Hom creu que es tracta d'un mot d'origen ibèric arabitzat (amb evolució fonètica mossaràbiga) i podria relacionar-se amb el topònim Mata, que s'esmenta en la Itacioatribuïda a Vamba com a límit meridional de la diòcesi de Lleida: mataés un mot d'arrel pre-llatina que equival a 'bosc', i el terme és encara avui boscós. En la carta de poblament del 1302 apareix, llatinitzada, la forma Almatret.

Una carretera local comunica el cap municipal amb Maials (on enllaça amb la nacional de Tortosa a Lleida i amb la comarcal de Reus a Fraga).